El 1895, després de l’arribada del ferrocarril, es projecta el Pla Pons, que dibuixa un eixample a banda i banda del barri del Centre. A ponent, trobem l’eixample més potent, l’actual barri del Progrés, que s’organitza amb illes de mida diferent: unes més grans, destinades a una funció clarament industrial, i unes altres més petites, encaixades entre les indústries per a ús residencial dels obrers. Aquest barri acumula nombrosos edificis històrics, com les antigues fàbriques de Gottardo de Andreis o Can Casacuberta, i com les modernistes Casa Leonardo Leprevost, Casa Enric Pavillard, Casa Agustí o Can Pepus. Sabríeu dir quin ús tenen actualment tots aquest edificis?
Badalona, com a bona ciutat moderna, és policèntrica, però al seu cor és on s’enllacen les artèries vertebradores de la ciutat: des del primer traçat del cardus i del decumanus de Baetulo, passant per l’enclavament medieval de Dalt la Vila, el guany de terres a Baixa Mar, com l’arribada del ferrocarril i la industrialització fins a la plaça de Pompeu Fabra i el futur intercanviador.
La definició de salut, a més de l'absència de malalties, és el benestar físic, psicològic, social, espiritual, sexual i mediambiental, incloent-hi els edificis i el seu entorn, que tenen una funció crucial en el benestar de les persones. No només es vetlla per la salut als hospitals i en altres instal·lacions biomèdiques, també ho fan espais de repòs i meditació, com Sant Jeroni de la Murta, o llocs que integren socialment infants i joves en risc d’exclusió social, com la Fundació Germina. I no només les activitats que s’hi fan són saludables, els edificis i el seu entorn també poden ser-ho.